✨ Ahir vaig tornar al meu antic col·legi, Les Dominiques de Tarragona, un lloc que va marcar la meva vida des dels 4 fins als 15 anys. Tornar-hi va ser com obrir una porta al passat i retrobar-me amb una part de mi que continua sent l’origen de tot.
Hi vaig anar convidat pel Cesc, un exprofessor amb qui mantinc una relació professional i d’apreci. Em va proposar participar a la seva classe d’emprenedoria, on els alumnes havien preparat un elevator pitch de trenta segons per presentar un projecte que dinamitzés l’escola.
La idea em va entusiasmar. Tornar a les aules on vaig créixer, vaig aprendre, em vaig equivocar i vaig somiar tenia alguna cosa especial. Només entrar ja va aparèixer aquell somriure de record i nostàlgia.
Mentre escoltava els alumnes, pensava què diria el Marc de 15 anys del Marc d’avui. Aleshores vivia entre idees incertes i emocions intenses, però ja intuïa que l’esperit emprenedor familiar marcaria el camí. El que no imaginava és que un dia muntaria una empresa amb la formació, l’experiència i els aprenentatges —i errors— que porto a l’esquena. Si pogués parlar-li, li diria que estem fent el camí amb dedicació i valentia.
En un moment de la classe, el Cesc va preguntar:
“Com us veieu d’aquí 20 anys?”
Silenci. I és normal: a aquella edat és difícil imaginar-se el futur. Però aquests alumnes tenen alguna cosa que jo no tenia: una assignatura que els impulsa a pensar, a decidir, a preparar-se per un món competitiu i canviant.
I vaig adonar-me’n d’una cosa important: si aprens a pensar com un emprenedor a 15 anys, ja tens un avantatge enorme. Emprendre no és només crear un negoci, és veure oportunitats, resoldre problemes, confiar en tu i entendre que el fracàs forma part del procés.
Vaig arribar-hi amb nervis i en vaig sortir amb una gratitud immensa. Gratitud per tornar als orígens, per compartir experiències amb joves que comencen a descobrir-se, i per retrobar-me amb un professor que continua formant persones amb passió.
💛 Hi ha moments que no només et fan mirar enrere, sinó que t’empenyen a mirar endavant amb més claredat. Ahir va ser un d’aquests dies.
Lo de la Laila
Una companya de la meva clase esta venent sabons de mans i ens va explicar com li va sortir la idea, ens va dir que perque volia anar al portaventura volia recaudar diners per anar i li va sortir la idea de fer sabos i vendrels al cole. I ens va dir que per fer aquest negoci va tindre de invertir 200€.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada